GRÀCIES amics pel vostre suport i ajut: Quim Fàbregas, Enric Pera, Joan Marlet i a tots els meus amics del món de la fotografia en general i també els altres amics de la cultura, en Carles, na Carme, en Joan, Marta, L'Enric, en Josep i a tots el que algun dia m'heu ajudat i heu fet possible que faci el que faig i algú ho pugui veure. També gràcies a la meva familia per aguantar-me. Salut companys.
Una gran persona ens ha deixat. El cap de setmana 28 i 29 de març de 2009, en Jesús Jaime Mota va impartir un taller de fotografia a Blanes. Aquest taller que va ser una proposta personal meva, als meus companys de l'afic Blanes, per les referències que jo en tenia del personatge: Pels seus coneixements tècnics i fotogràfics, però també la seva part humanitària i solidaria que m'interessava força. En Jesús Jaime Mota va agafar l'avió a Málaga fins a Barcelona i el seu i nostre amic Gabriel Brau, el va apropar fins a Blanes. Vàrem xerrar una estona a l'Hotel, amb altres companys i posteriorment va venir a sopar a casa. La meva dona, la Puri, que estava embarassada de 3 mesos del nostre fill, va preparar algunes coses senzilles i típiques de la nostra terra, pa amb tomàquet, embotits i alguna cosa de peix de Blanes "fresquet". Vàrem conèixer una gran persona i d'alguna manera em va transmetre l'interès per el seu tipus de fotografia de viatge humanitari i solidari. El 2 d'abril de 2009 en va enviar la panoràmica on sortíem tots els assistents al taller. "Hola Tomás, Aquí te envío la panorámica bien terminada. Saludos a tu mujer y al bebe. Un abrazo"
Jaime Mota
Una gran persona nos ha dejado. El fin de semana 28 y 29 de marzo de 2009, en Jesús Jaime Mota impartió un taller de fotografía en Blanes. Este taller que fue una propuesta personal mía, a mis compañeros de la AFIC Blanes, por las referencias que yo tenía del personaje: Por sus conocimientos técnicos y fotográficos, pero también su parte humanitaria y solidaria que me interesaba bastante. Jesús Jaime Mota tomó el avión en Málaga hasta Barcelona y, su y nuestro amigo Gabriel Brau, lo acercó hasta Blanes. Charlamos un rato en el Hotel, con otros compañeros y posteriormente vino a cenar a casa. Mi mujer, Puri, que estaba embarazada de 3 meses de nuestro hijo, preparó algunas cosas sencillas y típicas de nuestra tierra, pan con tomate, embutidos y algo de pescado de Blanes "fresquito". Conocimos a una gran persona y de alguna manera me transmitió el interés por su tipo de fotografía de viaje humanitario y solidario. El 2 de abril de 2009 me envió la panorámica donde salíamos todos los asistentes al taller. "Hola Tomás, Aquí te envío la panorámica bien terminada. Saludos a tu mujer y al bebé. Un abrazo " Jaime Mota"
EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES (Del 5 al 29 de novembre a la Casa del Poble de Blanes Organitzen: Òmnium Cultural Selva Marítima i Grup d'Imatge i Fotografia de Blanes) És un recull d’imatges, un intercanvi de visions i de cultura, una manera particular de veure els nostres veïns subsaharians en el seu entorn, amb els seus costums.
Totes aquestes imatges han estat captades durant un viatge el mes de juliol de 2009 a Gàmbia i al Senegal, com a participant d’un programa d’ajut anomenat Viatge Solidari al Senegal, que va consistir en el transport de material escolar i medicaments a dos pobles rurals Sare Bassi i Sare Soukande, molt a prop de Velingara (el Senegal). Allà vàrem entrar en contacte amb els seus habitants i vàrem poder copsar la seva manera de veure la vida, però sobretot la felicitat i els ulls tendres i innocents de la mainada. El projecte solidari consisteix a poder dotar de bombeig un pou per a l’abastiment d’aigua a la població de Sare Soukande per mitjà d’unes aixetes. Aquesta població també ha estat escollida per l’Ajuntament de Calella i l’ONG Eines Sense Fronteres per fer-hi diverses actuacions. Aquest viatge m’ha donat l’oportunitat de veure la realitat que es viu a l’Àfrica i fer-me una idea més concreta del món que ens envolta. Una manera de reflexionar i preguntar-nos: val la pena jugar-se la vida per venir cap al nostre primer món? Podem, nosaltres particularment, fer-hi res per intentar resoldre alguna cosa? Tomàs Romero Sánchez
VÍDEO FÒRUM(Dijous 26 de novembre a la Casa del Poble 20.30) LA SOLIDARITAT AMB L’ÀFRICA. Actuacions solidàries directes als llocs dels fets. Una exemple d'actuació : Viatge solidari al Senegal. Projecció d'un reportatge de vídeo d'un viatge solidari al Senegal durant el més de juliol del 2009, per encetar posteriorment un col•loqui obert al públic amb diferents convidats: Quim Fàbregas de Calella (el Maresme), fotògraf solidari, és autor del llibre de fotografies "Mirades Africanes", ha viatjat en diverses ocasions a països africans: Gàmbia, Senegal, Mali, és coorganitzador del projecte Viatges Solidaris al Senegal. Moussa M. Ballo és d'origen senegalès, concretament fill de Sare Soukande, destinació dels viatges solidaris , és coorganitzador del projecte Viatges Solidaris. Actualment, en Moussa viu i treballa a Calella (el Maresme).
Traducción esp.
EXPOSICIÓN DE FOTOGRAFÍAS INTERCAMBIO DE CULTURAS. IMÁGENES SOLIDARIAS DE MIRADAS INOCENTES (Del 5 al 29 de noviembre en la Casa del Pueblo de Blanes) Es una recopilación de imágenes, un intercambio de visiones y de cultura, una manera particular de ver a nuestros vecinos sub-saharianos en su entorno, con sus costumbres. Todas estas imágenes han sido captadas durante un viaje el mes de julio de 2009 en Gambia y en el Senegal, como participante de un programa de ayuda llamado Viaje Solidario al Senegal, que consistió en el transporte de material escolar y medicamentos en dos pueblos rurales Sare Bassi i Sare Soukande, muy cerca de Vélingara (el Senegal). Allí entramos en contacto con sus habitantes y pudimos captar su manera de ver la vida, pero sobre todo la felicidad y los ojos tiernos e inocentes de los niños. El proyecto solidario consiste en dotar de bombeo un pozo para abastecer de agua a la población de Sare Soukande por medio de unos grifos. Esta población también ha sido escogida por el Ayuntamiento de Calella y la ONG Herramientas Sin Fronteras para hacer diversas actuaciones.Este viaje me ha dado la oportunidad de ver la realidad que se vive en el África y hacerme una idea más concreta del mundo que nos rodea. Una manera de reflexionar y preguntarnos: ¿vale la pena jugarse la vida para venir hacia nuestro primer mundo? ¿Podemos, nosotros particularmente, hacer algo para intentar resolver alguna cosa?
Tomàs Romero Sánchez
LA SOLIDARIDAD CON LA ÁFRICA. Actuaciones solidarias directas en los lugares Una ejemplo de actuación: Viaje solidario al Senegal.Proyección de un reportaje de vídeo de un viaje solidario al Senegal durante el mes de julio del 2009, para empezar posteriormente un coloquio abierto al público con diferentes invitados:Quim Fàbregas de Calella (el Maresme), fotógrafo solidario, es autor del libro de fotografías "Miradas Africanas", ha viajado en diversas ocasiones en países africanos: Gambia, Senegal, Malí, es coorganizador del proyecto Viajes Solidarios al Senegal.Moussa M. Ballo es de origen senegalés, concretamente hijo de Sare Soukande, destino de los viajes solidarios, es coorganizador del proyecto Viajes Solidarios. Actualmente, en Moussa vive y trabaja en Calella (el Maresme).
El món de la fotografia i el de les imatges poden arribar a ser molt interessants. Avui us parlaré d'un company, d'un paio interessant. L'Albert Arcas i Pons. Amb l'Albert ens coneixem, diríem que de vista, de Fotofilm Calella, on en som socis ambdós. Em comenta que ell fa uns 10 anys que n'és de soci de Fotofilm Calella. Jo només 8. El recordo de fa anys, d'una època molt creativa a la lliga de Foto film. Ens puntuàvem nosaltres mateixos, uns als altres. La gent tenia tota llibertat a la lliga per ensenyar-nos la seva creació: Panoràmiques gegants de més d'un metro, presentades amb cartró-pluma, en aquest cas d'un altre Arcas, concretament en Joan Arcas de Sant Pol. Una llesca de pa amb la foto de la xocolata sobre el pa, una capsa de sabates amb una foto de les sabates dins la caixa. Provocacions? ..... Estenopeiques gegants. Fotos creatives d'en Marlet, també d'en Joan Llobet,.... Ho enyoro en certa forma. Ara a la lliga actualment no ens votem entre nosaltres. S'ha d'anar buscar jurats que ens votin ells dilluns a les 10 de la nit. De vegades venen a última hora i sense avís previ. Trobo que amb els jurats que venen habitualment, tot és menys imaginatiu, més uniforme, més acadèmic, més tancat a intentar agradar-los i crec que hi perdem en creació. És la meva opinió. Però sobretot és molt més avorrit. Fa temps que ho penso i ho dic. És un estat emotiu personal. No vull enfadar a ningú en concret. A mi personalment, els jurats no m'aporten res d'especial. Som prou madurs nosaltres mateixos per valorar-nos ?
La sort fora de l’ambit competitiu, és poder trobar-se gent que fa coses diferents, interessants, creatives amb inquietuts: L'Albert Arcas i Pons, Últimament es dedica fer fotografies d'espectacles, M'explica que va estudiar dos anys al teatre monumental de Mataró, entre monogràfics i assaigs amb la Fura dels Baus, Comediants, Toni Albà... bé una mica de tot. Les seves inquietuds fotogràfiques el van portar fa uns anys a fer un postgrau en foto-periodisme a l'UAB. En aquesta època realitza, diferents reportatges socials Prestige a Galícia, va col·laborar amb l'Associació catalana de gossos d'assistència explicant en imatges i text (audiovisual) aquesta discriminació social, entre alguns altres temes... algun vídeo documental, i curt documental sobre la diversitat cultural amb alumnes de l'escola on treballava a Granollers (És professor de secundària).
Durant aquest període coneix la Txell Sust amb qui l'uneix una bona amistat i a qui retrata de fa temps i la cosa és que ara fa aproximadament un any li va proposar que volia que fos el fotògraf pel seu nou disc. "Ciudadana Universal" El món és molt petit, Aquesta feina va arribar a mans de la Judit Llimós, la directora de les Músiques Modernes de l'Auditori de Barcelona a qui va interessar molt el treball de l'Albert i li va obrir les portes per poder fer fotografia dels espectacles quan volgués. Com m'explica l'Albert "òbviament em va faltar temps per començar a documentar els concerts que hi succeïen. Ani Difranco, Rokia Traoré, Cris Juanico, Jane Birkin, Omara Portuondo, Pascal Comelade,... i un llarg etcètera d'espectacles que m'han donat un bon bagatge i aprenentatge del que és fotografiar" Dons em fa sentir molt d’orgull ser company de l'Albert, gràcies company. Per cert recordeu el curt: “Com unes Ales de Gavina?” de Fotofilm, i “El fantasma de les Golfes?” aquest és del taller de Cinema de fotofilm d’enguany i encara no s'ha presentat en societat. Dons si senyors, ho heu encertat l'Albert Arcas n'és un del protagonistes.......
Per cert podeu dir-nos on es van fer les fotos de la portada del disc "Ciudadana Universal" de la Txell Sust? envie-nos un mail i el primer en contestar tidrà un premi especial.
Tomàs Romero i Sánchez tomas@fotodng.com
Dada la cantidad de visitas que tiene mi blog desde otras latitudes de la tierra: Chile, Argentina, etc, de vez en cuando publicaré algo en castellano.
Fotografía de espectáculos Fotografía de Escenas El mundo de la fotografía y el de las imágenes pueden llegar a ser muy interesantes. Hoy os hablaré de un compañero, de un tipo interesante. Albert Arcas Pons. Con Albert nos conocemos, diríamos que de vista, de Fotofilm Calella, donde somos socios ambos. Me comenta que él hace unos 10 años que es socio de. Yo sólo 8. Le recuerdo de hace años, de una época muy creativa en la liga de Fotofilm. En la liga nos puntuábamos nosotros mismos, unos a otros. La gente tenía toda la libertad en la para enseñar su creación: Panorámicas gigantes de más de un metro, presentadas con cartón-pluma, en este caso de otro Arcas, concretamente Juan Arcas de Sant Pol. Una rebanada de pan con la foto del chocolate sobre el pan, una caja de zapatos con una foto de los zapatos dentro de la caja. Provocaciones? ..... Estenopeicas gigantes. Fotos creativas de Marlet, también de Joan Llobet ,.... Añoro esta época en cierta forma. Ahora en la liga no nos votamos entre nosotros. Hay que ir buscar jurados que nos voten ellos los lunes a las 10 de la noche. A veces vienen a última hora y sin previo aviso. Creo que con los jurados que vienen habitualmente, todo es menos imaginativo, más uniforme, más académico, más cerrado para intentar agradarlos y creo que perdemos en creación. Es mi opinión. Pero sobre todo es mucho más aburrido. Hace tiempo que lo pienso y lo digo. Es un estado emotivo personal. No quiero enfadar a nadie en concreto. A mí personalmente, los jurados de las ligas no me aportan nada especial. Somos suficientemente maduros nosotros mismos para valorar-nos?
La suerte fuera del ámbito competitivo, es poder encontrar a gente que hace cosas diferentes, interesantes, creativas con inquietudes: Albert Arcas i Pons, Últimamente se dedica a hacer fotografías de espectáculos, me cuenta que estudió dos años en el Teatre Monumental de Mataró, entre monográficos y ensayos con la Fura dels Baus, Comediants, Toni Albà ... bien un poco de todo. Sus inquietudes fotográficas le llevaron hace unos años a hacer un postgrado en foto-periodismo en la UAB. En esta época realiza, diferentes reportajes sociales: Prestige a Galícia, colaboró con l'Associació catalana de gossos d'assistència explicant en imatges i text (audiovisual) esta discriminació social, entre alguns altres temes... algun vídeo documental, i curt documental sobre la diversitat cultural con alumnos de la escuela donde trabajaba en Granollers (És profesor de secundaria).
Durante este periodo conoce la Txell Sust con quien le une una buena amistad y a quien retrata desde hace tiempo y la cosa es que hace aproximadamente un año le propuso que quería que fuera el fotógrafo por su nuevo disco. El mundo es muy pequeño, Este trabajo llegó a manos de la Judit Llimós, la directora de las Músicas Modernas del Auditorio de Barcelona a quien interesó mucho el trabajo de Albert y le abrió las puertas para poder hacer fotografía de los espectáculos cuando quisiera. Como me explica Albert "obviamente me faltó tiempo para empezar a documentar los conciertos que se sucedían. Ani DiFranco, Rokia Traoré, Cris Juanico, Jane Birkin, Omara Portuondo, Pascal Comelade, ... y un largo etcétera de espectáculos que me han dado un buen bagaje y aprendizaje de lo que es fotografiar " Pues me hace sentir muy orgullo ser compañero de Albert, gracias compañero. http://fotografia-escena.blogspot.com/ Por cierto recordáis el corto: Cómo unas Ales de Gavina? De Fotofilm, y El fantasma de las Golfes? No este es el del taller de Cine de fotofilm y todavía no se ha presentado en sociedad. Pues si señores, lo han acertado Albert es uno de los protagonistas
Us convidem a fer una visita a l’exposició "Pedrolo a través de la mirada d'un objectiu" que ens mostra les fotografies premiades i seleccionades en la 1a edició del premi de fotografia Fundació Manuel de Pedrolo. L'exposició es podrà visitar del 16 al 30 d’abril al vestíbul de la Biblioteca comarcal de Blanes Observant l'exposició es fa divertit veure el joc del títol de la foto i la imatge escollida, formant una connexió, de vegades molt ben aconseguida, i la lectura dels fragments de textos adjunts per acabar de conjuntar-ho tot. Penso que és una idea molt positiva intentar conjuntar diverses disciplines d'arts diferents. Textos escrits fa anys amb imatges relativament actuals. Em fa pensar que veient el tarannà ferm d’en Pedrolo, l’autor, ben segur li hagués agradat el resultat. Personalment crec que a la societat ens manquen molts més autors en l’art, en la fotografia, cinema, literarura..... amb ideals i compromisos, amb valors socials, per fer-nos pensar i rumiar, tal com els valors que penso que tenia en Pedrolo. És per tant una exposició diferent al concepte clàssic d'exposicions fotogràfiques que tenim per costum visitar, ja que la formen fotografies moltes d'elles acompanyades amb fragments de textos d’en Pedrolo, on cada fotografia presentada a concurs, ha de portar obligatòriament algun dels títols, més de 300 obres d’en Pedrolo. Aquest títols es poden consultar al web de la Fundació en l'apartat del premi de fotografia http://www.fundaciopedrolo.cat/?seccio=fun-Fotografia. La intenció de La Fundació Manuel de Pedrolo http://www.fundaciopedrolo.cat/ convocant aquest premi fotogràfic és fondre literatura, obra literària, amb fotografia: paraula i imatge, tècnica i estil narratiu amb tècnica i art visual. Les bases del premi convocat demanen: Cada fotografia portarà el títol d’una de les obres de l’autor. S’entén títol de novel·la, poesia, teatre, articles, poesia visual, contes o qualsevol obra del autor. Els participants que optin al premi a la millor col·lecció hauran d’adjuntar un text (fragment) de l’obra de l’escriptor adient al conjunt de l’obra presentada.El jurat valorarà a més del treball fotogràfic, aquelles obres que més copsin el tarannà de l’obra de Manuel de Pedrolo: Creació, esperit lliure i insubornable i defensa de la identitat i independència dels Països Catalans. Aquesta exposició està organitzada per: La Biblioteca Comarcal de Blanes, l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Blanes, La Fundació Pedrolo i la col·laboració d’Òmnium Cultural Selva Marítima, i el Grup d’Imatge i Fotografia.
Us convidem a fer una visita a l’exposició "Pedrolo a través de la mirada d'un objectiu" que ens mostra les fotografies premiades i seleccionades en la 1a edició del premi de fotografia Fundació Manuel de Pedrolo. L'exposició es podrà visitar del 16 al 30 d’abril al vestíbul de la Biblioteca comarcal de Blanes 
