QUI ÉS QUE FA LA FOTOGRAFIA? Seminari impartit per Joan Marlet

QUI ÉS QUE FA LA FOTOGRAFIA?
Seminari impartit per Joan Marlet
Adreçat a aficionats i persones interessades en el món de la fotografia.
Dissabte, 7 de Febrer de 2009
Horari – de 10,00 a 13.00 h. + col·loqui
Preu: 20 €
(inclou break/esmorzar)
No cal portar material ni càmera


ESPAI TE DE TERTÚLIA
Caminet de les Vinyes, 2, 3r.
08302-Mataró
Tel. 93 7578101
tedetertulia@gmail.com
Cal confirmar la reserva.
Places limitades
http://www.tedetertulia.com/fotografia2.html (Programa)

Per més informació sobre Joan Marlet:
http://perso.wanadoo.es/juanmarlet/

Matinals fotogràfiques a l’espai Te de Tertúlia
Amb aquesta nova iniciativa, obrim un espai on recrear, gaudir i delectar-nos amb la imatge, tot veient-la modelar-se en mans dels mestres de l’art de la fotografia...
Una porta al coneixement fotogràfic i el seu món de possibilitats.
Te de Tertúlia
http://www.tedetertulia.com/

Presentació d’en Joan Marlet...
Faig fotos des d’abans de l’aparició de l'acné juvenil i, malgrat no haver-me considerat mai un concurser, he participat en competicions nacionals i internacionals aconseguint, tant en unes com en altres, diversos premis i mencions d’honor i he vist publicades obres meves en catàlegs de prestigi. Del que em sento més orgullós però, és de la Medalla al Reconeixement que l’any 2000 em va ser lliurada pel President de la Federació Catalana per la meva trajectòria en el camp de l’ensenyament. Porto comptabilitzats 35 cursets a l’escola que vaig fundar dins de Foto-Film Calella, però també n’he impartit en altres llocs, principalment a Arenys de Mar i Blanes, població per a la qual estic preparant ara una sèrie de tallers temàtics, i m’omple de satisfacció veure avui a bons mestres que han estat deixebles meus. També he fet unes quantes exposicions, la darrera de les quals amb el títol de Pintura Fotogràfica, va tenir lloc a Pineda de Mar durant el juliol del 2008.

Quan la fotografia que fa el fotògraf és diferent de la que fa la càmera, és quan hem de començar a parlar d’inquietuds artístiques i, que se sàpiga, la càmera no en té cap.
En el mon de la música, quan es felicita a un compositor, no hi ha ningú que li pregunti per la marca del seu piano. Si a un Nobel de literatura li preguntessin pel model de la seva màquina d’escriure, segurament es pensaria que al seu interlocutor li manca un bull.
Però a cap fotògraf sorprèn que li preguntin per el tipus i marca de la càmera que utilitza, quan el feliciten per la qualitat de la seva obra.
Des dels seus inicis la fotografia no ha parat d’evolucionar tècnicament. L’evolució artística, però, s’ha anat postergant. Son molts els que segueixen ancorats en el passat i no poden aixecar el vol. Els vells esquemes no gaudeixen pas de perpètua validesa; més aviat son unes cadenes de les que ens hem de saber deslliurar.

Si podem considerar extraordinàriament bona una novel·la de l’any passat, que no recorda, ni remotament, el Tirant lo Blanc, i ens pot emocionar fins a l’ànima una melodia actual que no té res a veure amb cap de les obres dels grans clàssics ¿perquè hem de pensar que les fotografies d’avui, per a ser bones, han de ser semblants a les bones fotografies de cinquanta anys endarrere?

Si perdem la por, serem lliures.