FOTOGRAFIA D'ESPECTACLES

Fotografia d'espectacles Fotografia d’Escenes

El món de la fotografia i el de les imatges poden arribar a ser molt interessants. Avui us parlaré d'un company, d'un paio interessant. L'Albert Arcas i Pons. Amb l'Albert ens coneixem, diríem que de vista, de Fotofilm Calella, on en som socis ambdós.
Em comenta que ell fa uns 10 anys que n'és de soci de Fotofilm Calella. Jo només 8. El recordo de fa anys, d'una època molt creativa a la lliga de Foto film. Ens puntuàvem nosaltres mateixos, uns als altres. La gent tenia tota llibertat a la lliga per ensenyar-nos la seva creació: Panoràmiques gegants de més d'un metro, presentades amb cartró-pluma, en aquest cas d'un altre Arcas, concretament en Joan Arcas de Sant Pol. Una llesca de pa amb la foto de la xocolata sobre el pa, una capsa de sabates amb una foto de les sabates dins la caixa. Provocacions? ..... Estenopeiques gegants. Fotos creatives d'en Marlet, també d'en Joan Llobet,.... Ho enyoro en certa forma. Ara a la lliga actualment no ens votem entre nosaltres. S'ha d'anar buscar jurats que ens votin ells dilluns a les 10 de la nit. De vegades venen a última hora i sense avís previ. Trobo que amb els jurats que venen habitualment, tot és menys imaginatiu, més uniforme, més acadèmic, més tancat a intentar agradar-los i crec que hi perdem en creació. És la meva opinió. Però sobretot és molt més avorrit. Fa temps que ho penso i ho dic. És un estat emotiu personal. No vull enfadar a ningú en concret. A mi personalment, els jurats no m'aporten res d'especial. Som prou madurs nosaltres mateixos per valorar-nos ?

La sort fora de l’ambit competitiu, és poder trobar-se gent que fa coses diferents, interessants, creatives amb inquietuts:
L'Albert Arcas i Pons, Últimament es dedica fer fotografies d'espectacles, M'explica que va estudiar dos anys al teatre monumental de Mataró, entre monogràfics i assaigs amb la Fura dels Baus, Comediants, Toni Albà... bé una mica de tot.
Les seves inquietuds fotogràfiques el van portar fa uns anys a fer un postgrau en foto-periodisme a l'UAB. En aquesta època realitza, diferents reportatges socials Prestige a Galícia, va col·laborar amb l'Associació catalana de gossos d'assistència explicant en imatges i text (audiovisual) aquesta discriminació social, entre alguns altres temes... algun vídeo documental, i curt documental sobre la diversitat cultural amb alumnes de l'escola on treballava a Granollers (És professor de secundària).



Durant aquest període coneix la Txell Sust
amb qui l'uneix una bona amistat i a qui retrata de fa temps i la cosa és que ara fa aproximadament un any li va proposar que volia que fos el fotògraf pel seu nou disc.

"Ciudadana Universal"
El món és molt petit, Aquesta feina va arribar a mans de la Judit Llimós, la directora de les Músiques Modernes de l'Auditori de Barcelona a qui va interessar molt el treball de l'Albert i li va obrir les portes per poder fer fotografia dels espectacles quan volgués. Com m'explica l'Albert "òbviament em va faltar temps per començar a documentar els concerts que hi succeïen. Ani Difranco, Rokia Traoré, Cris Juanico, Jane Birkin, Omara Portuondo, Pascal Comelade,... i un llarg etcètera d'espectacles que m'han donat un bon bagatge i aprenentatge del que és fotografiar"
Dons em fa sentir molt d’orgull ser company de l'Albert, gràcies company.
Per cert recordeu el curt: “Com unes Ales de Gavina?” de Fotofilm, i “El fantasma de les Golfes?” aquest és del taller de Cinema de fotofilm d’enguany i encara no s'ha presentat en societat. Dons si senyors, ho heu encertat l'Albert Arcas n'és un del protagonistes.......

Per cert podeu dir-nos on es van fer les fotos de la portada del disc "Ciudadana Universal" de la Txell Sust?
envie-nos un mail i el primer en contestar tidrà un premi especial.

Tomàs Romero i Sánchez
tomas@fotodng.com

Dada la cantidad de visitas que tiene mi blog desde otras latitudes de la tierra: Chile, Argentina, etc, de vez en cuando publicaré algo en castellano.


Fotografía de espectáculos Fotografía de Escenas
El mundo de la fotografía y el de las imágenes pueden llegar a ser muy interesantes. Hoy os hablaré de un compañero, de un tipo interesante. Albert Arcas Pons.
Con Albert nos conocemos, diríamos que de vista, de Fotofilm Calella, donde somos socios ambos.
Me comenta que él hace unos 10 años que es socio de. Yo sólo 8. Le recuerdo de hace años, de una época muy creativa en la liga de Fotofilm. En la liga nos puntuábamos nosotros mismos, unos a otros. La gente tenía toda la libertad en la para enseñar su creación: Panorámicas gigantes de más de un metro, presentadas con cartón-pluma, en este caso de otro Arcas, concretamente Juan Arcas de Sant Pol. Una rebanada de pan con la foto del chocolate sobre el pan, una caja de zapatos con una foto de los zapatos dentro de la caja. Provocaciones? ..... Estenopeicas gigantes. Fotos creativas de Marlet, también de Joan Llobet ,.... Añoro esta época en cierta forma. Ahora en la liga no nos votamos entre nosotros. Hay que ir buscar jurados que nos voten ellos los lunes a las 10 de la noche. A veces vienen a última hora y sin previo aviso. Creo que con los jurados que vienen habitualmente, todo es menos imaginativo, más uniforme, más académico, más cerrado para intentar agradarlos y creo que perdemos en creación. Es mi opinión. Pero sobre todo es mucho más aburrido. Hace tiempo que lo pienso y lo digo. Es un estado emotivo personal. No quiero enfadar a nadie en concreto. A mí personalmente, los jurados de las ligas no me aportan nada especial. Somos suficientemente maduros nosotros mismos para valorar-nos?

La suerte fuera del ámbito competitivo, es poder encontrar a gente que hace cosas diferentes, interesantes, creativas con inquietudes: Albert Arcas i Pons, Últimamente se dedica a hacer fotografías de espectáculos, me cuenta que estudió dos años en el Teatre Monumental de Mataró, entre monográficos y ensayos con la Fura dels Baus, Comediants, Toni Albà ... bien un poco de todo.
Sus inquietudes fotográficas le llevaron hace unos años a hacer un postgrado en foto-periodismo en la UAB. En esta época realiza, diferentes reportajes sociales: Prestige a Galícia, colaboró con l'Associació catalana de gossos d'assistència explicant en imatges i text (audiovisual) esta discriminació social, entre alguns altres temes... algun vídeo documental, i curt documental sobre la diversitat cultural con alumnos de la escuela donde trabajaba en Granollers (És profesor de secundaria).

Durante este periodo conoce la Txell Sust con quien le une una buena amistad y a quien retrata desde hace tiempo y la cosa es que hace aproximadamente un año le propuso que quería que fuera el fotógrafo por su nuevo disco.

El mundo es muy pequeño, Este trabajo llegó a manos de la Judit Llimós, la directora de las Músicas Modernas del Auditorio de Barcelona a quien interesó mucho el trabajo de Albert y le abrió las puertas para poder hacer fotografía de los espectáculos cuando quisiera. Como me explica Albert "obviamente me faltó tiempo para empezar a documentar los conciertos que se sucedían. Ani DiFranco, Rokia Traoré, Cris Juanico, Jane Birkin, Omara Portuondo, Pascal Comelade, ... y un largo etcétera de espectáculos que me han dado un buen bagaje y aprendizaje de lo que es fotografiar "
Pues me hace sentir muy orgullo ser compañero de Albert, gracias compañero.
http://fotografia-escena.blogspot.com/
Por cierto recordáis el corto: Cómo unas Ales de Gavina? De Fotofilm, y El fantasma de las Golfes? No este es el del taller de Cine de fotofilm y todavía no se ha presentado en sociedad. Pues si señores, lo han acertado Albert es uno de los protagonistas